Perquè s’anomena Musicoteràpia ?
En el terme musicoteràpia, la paraula música s’utilitza per descriure el medi
específic que s’utilitzarà per fer la teràpia al pacient, però no n’hi ha prou en
posar música a la persona a qui s’està tractant, s’ha de fer un ús apropiat
d’aquesta per tal que faci l’efecte que s’espera. La paraula teràpia s’utilitza
sovint amb el significat d’atendre o ajudar a una persona, que es pot fer teràpia
de diferents maneres.
Per a que s’utilitza i a qui s’aplica ?
Un musicoterapeuta utilitzarà la música per intentar millorar el benestar mental
o físic del pacient. Aquest pacient pot ser qualsevol persona, independentment
de l’edat, el sexe i la patologia que pateix, de manera que aquest tractament ha
resultat ser efectiu amb tot tipus d’individus, ja que es pot aplicar de moltes
maneres i fer que cada teràpia s’adapti a la manera de reaccionar del pacient.
De la mateixa manera que els metges utilitzen diferents procediments i
materials segons el problema mèdic que es presenta, els musicoterapeutes
ajusten l’aplicació de la música a les necessitats individuals de cada pacient, és
a dir, a les seves malalties o trastorns mentals, duent a terme un tractament
constant i conscient per poder assolir el resultat que s’espera.
Objectius
Per tant, podem dir que la musicoteràpia té com a objectiu millorar el benestar
físic, mental i emocional del pacient mitjançant la música o elements que
estiguin relacionats amb aquesta (el ritme, la sonoritat, la melodia, etc),
aplicant-la de manera conscient i amb un criteri per tal que pugui fer efecte
sobre el pacient.
Elements que formen part de la Musicoteràpia
1. Utilització clínica de la música :
La música s’utilitza com a recurs terapèutic, s’ha de tenir una formació per
saber quin tipus de música s’ha d’utilitzar.
2. Intervencions musicals :
La musicoteràpia no consisteix només en que el
pacient escolti música, sinó que també hi pot intervenir cantant, tocant
instruments, ballant, fent jocs musicals, etc.
3. Procés interpersonal-musicoterapeuta :
La intervenció de la musicoteràpia
implica la presència de tres elements, la música, el pacient i el
musicoterapeuta. La relació que hi hagi entre aquests tres elements mentre
s’estigui duent a terme el tractament farà que hi hagi el canvi o evolució del
pacient a qui se li estigui aplicant la musicoteràpia.
4. La música :
La música està dotada d’unes característiques que li donen la
capacitat d’influir ens els éssers humans en tots els nivells: fisiològic, cognitiu,
emocional, social i espiritual. La música en tot moment és l’eina que utilitza el
musicoterapeuta, i per tant ha d’estar ben escollida i s’ha d’adequar a cada
pacient, ja que no tots reaccionaran de la mateixa manera.
5. El pacient :
S’haurà d’adaptar el tractament a cada pacient o grup de
pacients, ja que tothom pot reaccionar diferent i tot depèn del que es vulgui
tractar o del que es vulgui millorar. No es pot aplicar el mateix tractament per
tothom.
6. Canvis de conducta :
El tractament tindrà l’objectiu de crear un canvi o una
evolució en el comportament del pacient que s’estigui tractant. És per això que
s’ha d’estar alerta amb aquesta evolució i controlar-la per tal d’assegurar que
és una evolució positiva i no negativa.